La ciència de la
Mancomunitat al Món
A banda dels Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, durant aquells anys fou contínua l’arribada de professors estrangers que impartien conferències en institucions específiques, com la Societat de Biologia, sota la direcció d’August Pi i Sunyer. Els estudis de medicina i fisiologia tenien una gran tradició a Barcelona, no s’havien aturat ni durant el tancament de la Universitat (entre el 1714 i el 1836). Durant els anys de la Mancomunitat es van potenciar les estades a l’estranger de diversos estudiants catalans, subvencionats per la mateixa Mancomunitat, la JAE, la Universitat o altres institucions, o amb els recursos familiars dels mateixos investigadors. Fou en el camp de la biomedicina on els estudiosos catalans van poder exercir, a curt termini, la funció de retorn respecte als coneixements adquirits. [Llegir més]
Quant als cursos de l’Institut de Química Aplicada, es va concebre un pla d’estudis amb l’objecte de preparar íntegrament els futurs directors d’indústries químiques des de l’Escola Industrial, cosa que va permetre no tan sols millorar les indústries catalanes i espanyoles, sinó diverses de les que hi havia instal·lades a Europa i Amèrica. L’Escola de Barcelona esdevingué un focus d’atracció d’alumnes de les més diverses nacionalitats. A més, els industrials, convençuts de l’eficàcia del sistema d’ensenyament, la subvencionaven amb quantitats ben importants: per a les seves instal·lacions o per a beques d’estudis.
Tot i això, en la memòria que lliurà el professor de la Facultat de Ciències Antoni Garcia Banús, després d’un curs de química dels alcaloides a la Universitat Industrial, insistia en la necessitat de destinar prou recursos al treball experimental i en el fet que els estudiants hi procuressin una dedicació contínua. Demanava que s’ampliessin les sessions de pràctiques, perquè els llicenciats i els doctorands sovint arribaven sense cap experiència al laboratori, i que es fomentés el coneixement d’idiomes i la lectura de manuals i revistes científiques. Calia, doncs, millorar molt la formació de cara als cursos superiors d’investigació.
A l’Escola Superior d’Agricultura van tenir lloc diversos cursets monogràfics, dirigits per professors estrangers de gran prestigi, específics per als seus estudiants. Adreçats, en general, a aconseguir una producció agropecuària massiva, van assistir als sis cursos organitzats un total de 149 alumnes. Per la seva banda, l’Escola d’Administració va realitzar, per als seus estudiants aspirants a formar part del cos de funcionaris, cursos sobre l’organització administrativa d’Alemanya, Anglaterra i els Estats Units, que eren els països de referència quant a les noves formes d’estructuració dels serveis públics.
La promoció de l’alta cultura en l’obra
de la Mancomunitat
- La promoció de l’alta cultura en
l’obra de la Mancomunitat - Els Cursos Monogràfics d’Alts
Estudis i d’Intercanvi (CMAEI)
La preocupació pels sistemes d’ensenyament primari, tècnic i superior era una constant per a la Diputació provincial de Barcelona anys abans de la creació de la Mancomunitat, impulsada per la febre modernitzadora del Noucentisme.
La Mancomunitat crea tres pensions per estudiar els fonaments de la llengua catalana a través de la filologia romànica. I l’any següent, es van crear tres pensions més, de les quals es van obtenir memòries sobre els nivells d’ensenyament secundari, tècnic i superior.
El febrer del 1916, el Consell de Pedagogia rep la resposta dels departaments de Filologia i d’Enginyeria de la prestigiosa Universitat de Harvard a petició de la Mancomunitat de Catalunya, a qui es refereix com «the local government of Catalunya», acceptant la possibilitat d’enviar estudiants i professors joves per ampliar estudis a les seves aules, seminaris i laboratoris. La correspondència entre Catalunya i l’Escola d’Enginyeria de Harvard es feia directament amb el catedràtic i cap de l’Escola d’Enginyeria de Harvard Hector J. Hughes.
Les pensions, en total, van beneficiar trenta-quatre estudiants i professionals, i els principals destins van ser França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà.
El projecte d’organitzar uns cursos sobre aspectes concrets del coneixement va partir d’una iniciativa del Consell d’Investigació Pedagògica el 1914, el qual, en nom de la Diputació de Barcelona, trameté una consulta a l’Institut de Ciències (creat el 1911 com a secció de l’Institut d’Estudis Catalans) sobre la possibilitat de facilitar l’arribada de professors estrangers a Barcelona, a fi d’impartir cursos intensius adreçats a «estudiosos del país i dirigits a la formació de petits nuclis de competència molt especialitzada». Malgrat que es pretenia que els cursos fossin impartits per professors estrangers ―els millors especialistes en cada disciplina―, la programació i l’organització de la primera sèrie, que tindria lloc la primavera del 1915, no va poder disposar del concurs d’especialistes estrangers a causa de la guerra, iniciada aquell mes d’agost.
Així, d’Ors i Terradas van intensificar les gestions, gràcies als seus contactes, per organitzar els cursos d’alts estudis amb especialistes locals que haguessin rebut ensenyaments de professors europeus de prestigi, per treballar els aspectes més demanats per l’elit cultural catalana. Els cursos anaven destinats a estudiosos i a professionals ja prou preparats; els seus coneixements havien de ser sòlids i era imprescindible el domini d’idiomes per poder entendre molts dels docents estrangers.
Els cursos van iniciar-se la primavera del 1915 i els darrers es van celebrar el 1923. Hi participaren un total de trenta-set professors europeus i nord-americans, entre els quals hi havia: Maria Montessori, Lucien Poincaré, Béla Szilárd, Diedrich Westermann, Teixeira de Pascoaes, Giuseppe Bruni, Lewis Knudson, Georges Millardet, Charles Henri, Bertrand Russell, Tullio Levi-Civita, Jacques Hadamard, Jeremiah D. M. Ford, Hermann Weyl, Arnold Sommerfeld, Heinrich Finke, Charles Diehl, Béla Kerékjártó i Albert Einstein.
La visita d’Einstein a Catalunya
El físic alemany Albert Einstein arribà a Barcelona el 22 de febrer del 1923, i sojornà a Catalunya una setmana. Els seus amfitrions van ser els enginyers Esteve Terradas i Illa, Rafeel Campalans i Puig, i Casimir Lana i Serrate, tots ells coneixedors de la llengua alemanya. Venia convidat pels organitzadors dels Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi de la Mancomunitat l’any 1923; els contactes, a Berlín, els havia fet Campalans. A l’edifici de la Diputació (avui, Palau de la Generalitat) va pronunciar tres conferències sobre la relativitat en les versions especial i general, i les conseqüències que d’això se’n derivava per a les concepcions de la física fins aleshores (mecànica newtoniana). Pocs dels assistents pogueren copsar en profunditat les seves explicacions, segons escriurien a la premsa el matemàtic Ferran Tallada i l’escriptor Josep Maria de Segarra, però la sala era plena de gent que hi acudí atreta per la fama que precedia el científic d’Ulm. En els dies posteriors, va fer una altra conferència a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, amb un nivell de comprensió més assequible. El filòsof Joaquim Xirau, al contrari del que opinava la majoria d’intel·lectuals, considerà que Einstein va parlar amb meravellosa claredat. A part de complimentar les autoritats civils (alcalde) i universitàries (rector), va visitar la seu del principal sindicat català, la CNT, on fou rebut per Àngel Pestaña i Joaquim Maurín. El dia 28 de febrer seguí el viatge que tenia programat cap a Madrid i Saragossa.
