Generalitat de Catalunya

La Mancomunitat: entorn geopolític i del coneixement en el primer quart del segle xx

L’agrupació de les quatre diputacions provincials catalanes en un organisme coordinador va significar el naixement de la Mancomunitat de Catalunya el 6 d’abril del 1914. L’objectiu oficial era millorar el rendiment dels serveis prestats per les administracions municipals, però la finalitat que es perseguia era la d’estructurar políticament la nació catalana per crear els instruments de progrés econòmic, cultural i social, com estaven fent altres nacions europees, tot i que dins l’entrellat legal de l’Estat espanyol. El simbolisme de la nova institució era molt gran a Catalunya, malgrat que les institucions espanyoles no van traspassar poders efectius, ni cap mena de recurs pressupostari, a banda del que era propi de les quatre diputacions. La Mancomunitat, a més, gaudia de la legitimitat democràtica que li conferia el fet d’estar formada per representats municipals triats per sufragi universal masculí. La Diputació de Barcelona, alimentada amb els recursos de la capital catalana, n’era el principal motor econòmic, logístic i intel·lectual, i el seu president, Enric Prat de la Riba, seria el primer de la nova institució, i l’artífex principal, gràcies al consens entre els catalanistes conservadors, els republicans i, fins i tot, els monàrquics.



Descarregueu el llibre en PDF